1. Fes una entrada lliure sobre alguna cosa que t'interessi especialment. Incorpora-hi imatges.
dimecres, 29 d’octubre del 2014
Entrada lliure
1. Fes una entrada lliure sobre alguna cosa que t'interessi especialment. Incorpora-hi imatges.
Mis libros. Comentario poema
1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.
2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.
3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.
4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?
5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.
 | |||
Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.
Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.
Frases emblemàtiques
1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.
2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:
-Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança. -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.
dimarts, 28 d’octubre del 2014
Sinopsi
AVATAR... Increïble...
Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.
Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.
Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor. És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també.
El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.
Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.
Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones.
El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.
Vos la recoman!!!
1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que més t'hagi agradat.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
El vocalisme
Diftongs:
Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL + I U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)
creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)
I + VOCAL (IODE)
I U ENTRE VOCALS (NOIA)
*Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.
Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)
Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.
-Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre
-Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)
-Consonant +u+a/e/o (cu-a)
-Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos
1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.
divendres, 17 d’octubre del 2014
Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón
L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.
No me culpes
(Raquel Garzón)
No me culpes:
vi luz en tu alma y entré...
Es cierto,
no toqué timbre,
no golpeé.
Supuse que esperabas mi llegada.
Lo siento.
Si prejuzgué,
fue sin mala intención,
debes creerlo.
Como sea, estoy aquí:
prepárate.
La il·lustraació és de Maike Plenzke.
1. Tema del poema.
2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.
3. Fes un resum del poema.
4. Tipus de rima: assonant o consonant?
5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?
Castanyada poètica
Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!
Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Aquí teniu aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.
Bona Castanyada a tots i totes!
Castanyada
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)
Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!
Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!
No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!
Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!
1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.
2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.
3. Descriu la classe on estàs ara mateix.
Un poc de socials
Respon les preguntes següents:
1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.
2. Què són les plaques tectòniques?
3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.
4. Què és el cicle de l'aigua?
5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.
Clima tropical
Clima equatorial
Clima d'alta muntanya
divendres, 10 d’octubre del 2014
Treballam poemes
Llegeix el següent poema de Joana Raspall i fes les següents activitats:
1. Diguès el nombre d'estrofes i de versos. La rima és consonant o assonant?
2. Explica en una paraula el TEMA del poema.
3. Resumeix en dues línies el contingut del poema.
4. Apunta les paraules que no entenguis i en cerques el significat al diccionari.
5. Explica què vol dir el títol.
6. Passa aquest poema escrit en vers a prosa (redactat)
divendres, 3 d’octubre del 2014
El camí cap a la felicitat, inabastable?
Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.
Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real.
Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia.
Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa.
També hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.
Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.
Finalment podria dir que per ser feliços...
La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:
Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
- Una actitud positiva davant la vida.
- Habilitats socials i de comunicació.
- Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
- Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
- Consciència de viure i gaudir de cada instant.
- Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
- Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
- Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
- Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
Au idò, a ser feliços!
Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text.
2. Quin és el tema principal?
3. A quines conclusions s'arriba en el text?
4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
Un poema de Benedetti
¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?
Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.
Benedetti
que este mundo de muerte a manos llenas?
Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.
Benedetti
Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
2. Explica lo que nos cuenta.
3. Resume el contenido en una palabra.
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
5. ¿Qué tema filosófico trata?
6. Busca información sobre su autor.
7. Opinión personal.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Investiga sobre la pena de mort...
TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT
1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.
2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.
3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:
Vull acabar aquest escrit fent una crida: No a la pena de mort i SÍ A LA VIDA!!!
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.
2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.
3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:
Pena de mort?
Voldria encetar un debat que no sé si serà interessant però, com a mínim, és un tema prou important com per deixar-lo de banda. Com és possible que hi hagi països que tenguin la pena de mort com a pena capital? Com és possible que hi hagi persones capaces de condemnar altres persones a mort? Qui té tant de poder que pot decidir quan ha d'acabar la vida d'algú i ademés sigui una cosa legal? Com és possible que hi hagi persones la feina de les quals sigui executar els condemnats a mort? No s'adonen que amb aquesta pena també condemnen la vida dels familiars i amics de la persona condemnada?
Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.
Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?
Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.
Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país.
Antònia Lladonet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)