Poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                   
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.


                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach

Reflexió 2a avaluació

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

3. Explica com et sents en el teu grup de 3r de diver i per què.

Venècia

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Ha arribat la primavera

                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                      
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

        

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Comentari de poemes

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

                4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

Refranys d'amor

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

L'amor...

        
          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

          2. Penja vuit imatges que expressin amor.

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

  2. Quin és el seu tema principal?


  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.

        

       Fes una entrada lliure sobre el tema que t'interessi més ara mateix.

  Cerca imatges adequades i les penges al teu blog.

El gat negre d'ulls verds

Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la protagonista. Penja una imatge adient. 

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.

El far fos

  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.

Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.

Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.

Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

Dia de la dona treballadora en forma de poemes

8.3.15

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas

Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-

Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.

1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.

2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 

*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo
Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 
(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 

*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 
O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.
(Concha Méndes, Madrid- Espanya) 

*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola
(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)

*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 
(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)

Escrit per a la revista del centre

       

    1. Explica en forma de redacció la feina que feim al blog perquè pugui aparèixer a la revista del centre. Quines matèries hi treballes, com, tipus d'entrades i si t'agrada i per què. També pots explicar el que t'aporta.

Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli

1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

Recerca

               1.Visita la pàgina www.ine.es i podràs veure les dades actuals de la població activa espanyola.

Problemes laborals

       

        1. Cerca informació sobre aquests grans problemes laborals i comenta'ls. També has de comentar quin problema és el més greu per a tu:

                -l'explotació infantil
                -la desocupació
                -la discriminació de la dona
                -l'economia submergida