Redacció final de curs

                       1. Fes una llarga redacció sobre com has passat aquest curs. El que més t'ha agradat de l'àmbit sociolingüístic i si et fa ganes tornar a fer-lo el curs vinent. Explica les teves vivències amb els companys, amb la professora, amb l'institut en general.

Dites populars i refranys sobre els colors i les emocions

 

Mercat de flors, colors i refranys -il·lustració de Mouni Feddag-

 És curiós, però molts dels refranys i dites populars que inclouen els colors fan referència als sentiments, a les emocions, a les nostres relacions amb els demés i la pròpia vida. Hem fet una selecció d'alguns d'aquests refranys, mireu que curiós quan ho llegim:

Al blau, l'amor s'hi escau
Al lila, l'amor s'hi enfila 
Al rosa, l'amor s'hi posa 
Al verd, l'amor s'hi perd 
El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd 
El blau i el verd, a l'ombra perd 
Estar blanc com el paper 
Estar blau (de fam)
Estar blau de riure
Estar negre  
Estar un groc com la cera
Estar morat (de fred)
Estàs més roig que una tomaca 
Fer eixir-li els cabells verds (o blancs)
Fer-li eixir els ulls verds 
Fer-ne de blanques i negres 
Haver-ne vistes de tots els colors 
L'amor tot ho posa de color rosa 
La culpa és negra 
Lo mateix és barret blanc que blanc barret
Més val estar un ratet roig que tot l'any groc
Mudar de color 
Ni blanc ni negre, sinó tot el contrari 
No firmes mai en blanc, que et portaran al banc 
Passar-la negra 
Passar-les morades
Passar-ne de tots colors 
Què és més negre que un tinter ?: El cor de l'usurer 
Quedar blanc d'espant 
Quedar-se en blanc
Sobre negre no se tiny 
Tant li és blanc com negre 
Tenir-ho negre 
Tindre bons colors 
Tindre els colors trencats 
Tindre un blau que tira en verd 
Tornar-se groc 
Tot lo roig fa goig 
Treballar com un negre
Verdes les hem segat 
Veure les coses de color de rosa 
Veure's negre  
Veure-ho tot negre  

 1. Tria els 10 refranys que més t'agradin i explica'n el significat. També has de dir per què t'han agradat.

 2. Cerca'n més que parlin sobre els colors i els penges al teu blog.

 3. Inventa't una frase feta amb el color que més t'agradi.

Exercicis d'accentuació

 1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vidMatthew Tree

Llum d'or

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes

Llum d’or

S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

El substantiu

 Posau en plural les paraules següents:

singular                         plural
adreça
aigua
botiga
boca
butxaca
plaça
esponja
foca
llengua
llesca
mantega
taronja

2. Formau el plural de les paraules següents. Recordau que la lletra s es pot
convertir en el dígraf ss, depén del so.

singular plural singular plural
autobús .................... nus ....................
matalàs .................... ós ....................
avís .................... pas ....................
nas .................... pastís ....................
sis .................... rus ....................
dos .................... pis ....................

3. Escriviu el singular d’aquestes paraules:
avis - avi àvies- balons- braçostrens-
dones- germans- senyorsgermanes-
reis- mans- pomespeixos-
caps- senyores- dentsdits-
cordons - peus- senyoretespans-
ulls- mesos- tiesvius-
caramels- reines - ganivetsbastons-
cames- llaços - gotsous-
cares- pitets- botons-


4. Classifiqueu les paraules de l’exercici anterior en columnes segons el
morfema de plural que fan servir:
avi / avis baló / balons braç / braços àvia / avies

5. . Escriviu el plural de les paraules següents:
jersei - jerseis banc- sabó- cabrafoc-
forat- pis-

Joan Salvat-Papasseit

. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.

                                    
              2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

                            

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 
l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 
encara un altre bes
   un altre
    un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
                         Joan Salvat-Papasseit

                A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?

                B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".

              3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:      
                                         -El títol, original i en català;
                                         -El nom del director;
                                         -Els principals actors i actrius;
                                         -El tipus de film;
                                         -La música, de qui és;
                                         -L'argument, sense contar el final;
                                         -Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.

Los precios de la carne no aparecen en el poema

No aprece el precio de la carne en el poema... -il. de Kim Rosen-

los precios de la carne no aparecen en el poema
no hay rimas sobre el incremento del gas

la cocinera con sus manos frágiles
los que duermen en las banquetas
los repartidores de pizza
el gesto ante las vallas de publicidad
la tristeza al tocar los cheques
la subcontratación
la venta de los órganos del hombre por el hombre
no caben


                                      aclaran los jurados de las becas
                                      sentencian los creadores nacionales
                                      confirman los artistas en la presentación de sus libros


                        el poema
                        no huele
                        no se pudre

Poema de Jorge Posada. 

1. Explica el que diu el poema estrofa per estrofa.

2. Què deu voler dir amb els preus de la carn no apareixen al poema?

3. Analitza'l formalment.

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 3. Opinió personal.

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.

  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -
idoni -

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
serf - 
(s--ss) gos - 
(u--va) jueu -
 (l--l·la) Marcel -

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
alumne -
monjo -
 verro -
Andreu -
 reu -


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí -
heroi - 
Angel -
tigre - 
abat -


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida -


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
ase - 
boc - 
gendre - 
cavall -

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
<

Poemes visuals i poemes objecte

Poemes visuals i poemes objecte

 
   
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

1– LA MODALIDAD

Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como

• el modo verbal,
• la entonación,
• adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
• perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES

Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:

• Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.

 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.

• Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).

¿Tienes hermanos?

¿Cuántos hermanos tienes?

¿Qué tienes?

Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:

Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.

No entiendo cómo puedes hacerlo así

No sé si debo decírtelo.

• Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.

¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 

• Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.

 Ven aquí ahora mismo.

Dame dinero, mamá.

No hagas eso.

Anímate, hombre.

• Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.

 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!

¡Así te vaya bien!

¡Que disfrutéis! 

• Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).

 Puede que vaya al cine esta tarde.

Quizá hoy vuelva tarde a casa.

Acaso lo pueda acabar en un par de horas.

Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.

Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS

La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:

• Nunca he dicho eso.
• Jamás hemos pisado ese antro.
• En mi vida he visto tal cosa.
• En absoluto ha querido ofenderte.
• Tampoco te pongas así.

En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:

• No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES

1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:

• ¿Qué tal te encuentras hoy?
• No me lo habían dicho hasta hace un momento
• ¡Hemos aprobado!
• ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.
• Así le salga el dinero por las orejas.
• Venga, ríete un poco, que no es para tanto.
• Por favor, acompáñame a la compra.
• ¡Que llegue ya el verano, por favor!
• Puede que esté dormida.
• Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.
• Si llamara tu hermano, dile que me he ido.
• ¡Cuántas mentiras se oyen!
• ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.
• No llevo reloj, pero serán las tres más

2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.

3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.

4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:

• ¿Llevas dinero para el cine?
• Dime si llevas dinero para el cine.
• ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
• No sé cuánto dinero llevas para el cine.

Crea...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Que la poesia ens salvi...

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Preparam Sant Jordi

  1. El 23 d'abril serà el dia del llibre. Cerca informació sobre aquest dia i la penges al teu blog.

        2. Explica la llegenda de Sant Jordi. Penja imatges al teu blog.

        3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.

Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia

Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish-

Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.

Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barrielque us invitem a llegir.

De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?

Hi ha arbres que mai seran llibres,

hi ha arbres que guarden històries

entre el silenci i les queixes del tronc,

a l'ombra de les seves branques,

amagant sota terra les grans arrels...

Hi ha arbres que mai seran llibres.

Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.

L'harmonia de les lletres,

ritme del brodat sobre blanc,

punt de llibre,

marca, clau de pas.

Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan-

Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.

El Dia del Llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi 
els carrers dels pobles han inundat.